Actualment, creix la tendència global a consumir aliments que aportin beneficis per a la salut i la indústria alimentària respon a aquesta demanda per part d’un consumidor conscient de la incidència de la nutrició sobre la salut individual i del progressiu envelliment demogràfic i preocupat pel medi ambient. I aquest mes de maig hem vist de nou el dinamisme per adaptar-se a les noves tendències de la indústria alimentària i Foodtech a la fira Food4Future celebrada a Bilbao. La directora de la Unitat Tecnològica de Nutrició i Salut d’Eurecat, Nàdia Ortega, explica en aquesta entrevista les línies de recerca i els projectes innovadors que desenvolupa Eurecat per al sector agroalimentari.

Quins són els àmbits que marquen tendència en el sector de l’alimentació per donar resposta a la demanda dels consumidors?

El sector agroalimentari es troba en un mercat competitiu, cada vegada més obert i internacional, amb consumidors exigents i, alhora, més conscients dels reptes del present, en clau de seguretat alimentària, sostenibilitat i salut. En els darrers anys, s’identifica clarament una tendència marcada a la personalització de productes alimentaris en funció del consumidor al qual van dirigits, considerant les necessitats nutricionals de cadascun dels segments de la població. Aquesta és una àrea amb escàs coneixement, però amb molt de potencial i en la qual és necessari aprofundir. En aquest context, des de la Unitat Tecnològica de Nutrició i Salut d’Eurecat treballem per aportar solucions en un sector estratègic i en continu creixement com és el de la nutrició de precisió.

Com pot avançar la indústria agroalimentària cap a la nutrició de precisió?

Les estratègies de la indústria passen per considerar la personalització, l’adaptació dels productes al ritme de vida diària i les necessitats nutricionals específiques d’alguns segments de la població, sense oblidar les preferències i l’acceptabilitat dels consumidors i l’evidència científica per validar tots els efectes saludables.

A més de la nutrició de precisió, quins són els eixos de treball de la Unitat Tecnològica de Nutrició i Salut d’Eurecat?

Treballem en l’eix de la nutrició des de l’Àrea de Biotecnologia a Reus, on validem l’eficiència biològica d’ingredients, de compostos i matrius alimentàries. D’altra banda, en la branca d’alimentació, hi desenvolupem els projectes des de la plataforma mixta que vam crear juntament amb el Departament de Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Lleida, on ens centrem en les tecnologies de procés i el disseny de nous aliments per donar resposta als reptes tecnològics de les empreses agroalimentàries.

La recerca en nous aliments també ha experimentat un creixement destacat, quins tipus de projectes desenvolupa Eurecat en aquesta línia?

Existeixen diferents camins per al disseny i el desenvolupament de nous productes alimentaris, entre els quals es pot aprofitar per millorar altres aspectes del producte, com són el perfil nutricional, la sostenibilitat i els beneficis per a la salut de manera preventiva. En aquesta línia, hi ha projectes com l’anomenat N3 que té com a finalitat incrementar la competitivitat de les empreses a través de la identificació de noves tendències en nous ingredients, materials i solucions per millorar el seu posicionament en els mercats actuals, tant locals com internacionals. També desenvolupem projectes centrats en la valorització de subproductes, com VALACTICAT, en el qual s’ha realitzat un estudi per valoritzar el xerigot, un subproducte existent de la producció de derivats làctics.

I pel que fa a la innovació en noves fonts de proteïna?

Davant la previsió que l’any 2050 la població global arribi als 9.700 milions de persones,  l’ús dels insectes i les algues com a proteïna alternativa representen una important solució davant la previsió de falta de proteïna a escala global, amb incidència inicial en l’àmbit de l’alimentació animal i, posteriorment, en el consum humà. En aquest escenari, definim la transició proteica com la substitució del consum de proteïna animal per proteïna alternativa, terme que engloba totes aquelles fonts basades en vegetals, algues i fongs, insectes o carn cultivada. Ara per ara, atesa la demanda de proteïna vegetal i alternativa, estem centrats en la tecnologia de fermentació per donar-hi resposta.

En quin punt es troba el desenvolupament de la tecnologia de fermentació?

Per afrontar aquest repte amb garanties, cal evolucionar les tecnologies per a l’obtenció de proteïnes alternatives emprant la fermentació, que permetin canviar la producció d’aliments, desbloquejant la necessitat actual de proteïna, a la vegada que millorar la salut humana i planetària. Actualment, estem centrant esforços per a la investigació pròpia de processos fermentatius en fase sòlida, que es caracteritzen per un consum de baixa eficiència energètica i mediambiental, que permetin superar les restriccions en les propietats tecnològiques de les proteïnes alternatives vegetals, a la vegada que ens permeti modular les propietats sensorials, tecnològiques i, evidentment, nutricionals dels ingredients proteics. Alineats amb aquestes directrius, aprofitem la recerca d’aquests processos per donar resposta a l’actual problemàtica existent en relació amb els subproductes de la indústria alimentària, per tal d’emprar-los com a substrats i obtenir nous ingredients alimentaris tecnològicament i nutricionalment millorats.

Quins són els reptes que es plantegen davant aquestes innovacions?

Sobretot, el fet que en el dia d’avui no hi ha informació suficient sobre l’impacte d’aquests nous aliments i la seva seguretat. Només comptem amb alguns estudis aïllats sobre la seva digestibilitat i la qualitat proteica i es desconeix l’impacte que pot tenir en la transició proteica. Per això, cal realitzar més estudis com els que estem duent a terme a Eurecat sobre la seva seguretat, la qualitat proteica i l’impacte que poden tenir en la salut de les persones. A més, també estudiem com es poden arribar a personalitzar aquests nous aliments. Ens calen patrons que uneixin la dieta mediterrània, els nous aliments i el disseny de nous aliments segons les necessitats grupals de la societat.