La intel·ligència artificial i totes les tecnologies que arrossega el metavers marcaran la pauta a nivell digital durant 2023, un any on s’esperen avanços destacats en la captura de diòxid de carboni de l’atmosfera i en el camp de les bateries, d’acord amb l’equip de la Direcció Científica d’Eurecat, que preveu progressos en l’exploració de les noves fonts de proteïnes i en la nutrició de precisió, així com en la recuperació de metalls i minerals crítics en el marc de l’economia circular.

En aquest respecte, el director científic d’Eurecat, Daniel Casellas, destaca que “els continus canvis en el món que ens envolta ens recorden la necessitat de seguir apostant per la recerca, com a principal font de les eines i solucions que ens permetran afrontar nous reptes. Eurecat fa una aposta decidida en els camps on s’espera més creixement els propers anys, invertint en recerca col·laborativa per apropar els resultats a la societat i al teixit industrial català”.

Segons posa de relleu la directora científica de l’Àrea Digital del centre tecnològic Eurecat, María Eugenia Fuenmayor, la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic continuaran sent tendència durant 2023, estaran cada cop més presents en els processos rutinaris de la indústria i tindran nous reptes, entre ells la possibilitat d’autoaprenentatge, dotant els algorismes de la capacitat d’adaptar-se a canvis al món real. A més, es generaran noves plataformes “no-code AI” que permetran als no experts integrar tecnologia d’intel·ligència artificial en les solucions, facilitant així el seu ús a gran escala.

Des de la seva òptica, la popularitat adquirida pel concepte del metavers “ha donat i continuarà donant un gran impuls a totes les tecnologies involucrades, amb avenços en el desenvolupament de la web 3.0 i l’extensió de l’ús del blockchain com a tecnologia clau que permetrà experiències descentralitzades i segures”.

En relació amb això, s’espera un increment en la creació i en les operacions d’actius virtuals o NFTs, un concepte recent “la popularitat del qual ha crescut vertiginosament i que se sustenta sobre la base de la descentralització i el blockchain”, exposa la directora científica de l’Àrea Digital d’Eurecat, qui anticipa que s’espera “l’aparició d’ulleres de realitat virtual més avançades, amb una millor resolució i més funcionalitats”.

En la seva opinió, “és possible que també vegem interfícies hàptiques complementàries a la visió en les experiències immersives i avenços en la tecnologia de creació, interacció i manipulació d’avatars, especialment en la comprensió i la producció de llenguatge oral i escrit per a la interacció”.

En aquest context, prossegueix, “els bessons digitals comparteixen amb el metavers la idea de recrear el món real en un món virtual i aquesta tecnologia s’ha expandit i ho continuarà fent el 2023 dins del sector industrial, com una eina de gran benefici en la creació de productes més eficients i robustos, minimitzant el risc d’errors en les etapes de disseny i construcció”.

Per a la directora científica de l’Àrea Digital d’Eurecat, la computació quàntica serà un àmbit “de molta popularitat a causa de la rapidesa en què s’està avançant i de l’enorme inversió que estan fent els gegants tecnològics en aquesta tecnologia”, tot i ser una disciplina en desenvolupament.

Captura de diòxid de carboni de l’atmosfera, bateries i economia circular

El director científic de l’Àrea Industrial, Ricard Jiménez, subratlla que “la recerca en bateries de llarga durada per a l’emmagatzematge d’energia elèctrica en les nostres xarxes ha donat enguany salts qualitatius interessants”, on destaquen “les bateries amb tecnologies basades en ferro, un dels materials més abundants al nostre planeta, infinitament més que el liti”.

Des que fa poc més d’un any, afegeix el director científic de l’Àrea Industrial d’Eurecat, es van posar en marxa a Reykjavík “les instal·lacions més grans del món per a la captura de CO2 i són ja quasi 5.000 les tones d’aquest gas amb efecte hivernacle que s’han eliminat de la nostra atmosfera”. Aquestes iniciatives, d’acord amb les seves estimacions, “han de multiplicar-se al 2023, igual que la recerca per millorar la seva eficiència i les aplicacions un cop s’ha fet la captura”.

Segons Ricard Jiménez, “tot i que els fruits de la ciència en fusió nuclear encara estan lluny en el temps, no ens podem permetre el luxe de deixar de confiar en aquesta tecnologia, perquè necessitem energia i necessitem que sigui neta, de manera que és important tenir presents els avanços que s’han produït durant 2022 en aquesta recerca i que fan mantenir l’esperança, com els 11 megawatts de potència sostinguts durant 5 segons en el JET Laboratory d’Anglaterra a començaments d’any i la recentíssima comunicació de la secretària del Govern d’Estats Units per informar que en un laboratori de la Universitat de Califòrnia per fi s’ha aconseguit una reacció de fusió nuclear amb guany net d’energia”.

En paraules del director científic de l’Àrea de Sostenibilitat, Joan de Pablo, donada la dependència de subministrament de determinats elements fonamentals per a l’economia de la Unió Europea i la transcendental importància que tenen en la transició energètica i les tecnologies emergents “una de les tendències és la recuperació de metalls i minerals crítics en el marc de l’economia circular a partir de fonts secundàries a la mineria urbana”.

Tendències biotecnològiques en el camp de la nutrició per al 2023

El consumidor “està basculant cap a una forma de consum versàtil, en el que els aliments d’origen vegetal cada cop centren més el perfil dietètic”, recalca el director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, Francesc Puiggròs, qui posa en relleu que els denominats flexitarians “opten per donar més protagonisme al consum de proteïnes vegetals i, per tant, en demanden més productes”. En aquest punt, afirma, les tecnologies i els avenços científics en els camps de la biotecnologia i la tecnologia alimentària “facilitaran que els aliments amb contingut proteic innovador, inclosa la recerca en proteïna d’insecte o de biomassa cel·lular, siguin més habituals”.

En el pla de la biotecnologia, 2023 es percep com un any en el que “tecnologies com la fermentació de precisió, l’agricultura de precisió i les tècniques d’hibridació genètica gaudiran d’un protagonisme significatiu”, afegeix Francesc Puiggròs, que preveu que “per incrementar-ne l’acceptabilitat sensorial i mantenir-ne les propietats durant el processat, tecnologies alimentàries com l’extrusió, en totes les seves potencialitats, contribuiran a generar coneixement i productes més versàtils i acceptables que, amb el temps, han de poder vèncer certa resistència a productes amb fonts alternatives de proteïna”.

En paral·lel, prossegueix, “el patró dietètic que seguim condiciona la nostra salut i ho fa de forma individual”, de manera que “el consumidor comença a estar familiaritzat amb el fet que el que funciona per al benestar d’una persona pot no ser ideal per a un altre”. En aquest escenari, als consumidors els “interessa satisfer les necessitats nutricionals individuals i estan disposats a gastar més en aliments funcionals que poden donar suport als seus objectius de salut”. A més, apunta, “aquestes solucions personalitzades s’integrarien idealment en el propi estil de vida i tindrien en compte les preferències de gust i cultura”.

Aprofundint en aquest apartat, Francesc Puiggròs explica que arran de la pandèmia i de la importància actual de preservar la salut mental i emocional i les funcions cognitives, “el consumidor pot ser cada cop més autònom i decidir amb una aproximació sinèrgica que li aporta el conjunt de dades que les tecnologies òmiques i la gestió digital de la salut faciliten”. En aquest marc, afirma, la biotecnologia i la digitalització “seran clau en aquest 2023 per facilitar que els consumidors prenguin decisions intencionades i conscients sobre com mengen i prevenir alteracions actualment vigents, com són la preservació d’un bon estat anímic i mental i incrementar alhora les defenses immunològiques, atès l’encara context de presència de Covid-19”.